DINÀMICA

Al 1666 Isaac Newton va imaginar que la gravetat de la terra influenciava la Lluna i contrabalancejava la força centrífuga. Amb la seva llei sobre la força centrífuga i utilitzant la tercera llei de Kepler, va deduir les tres lleis fonamentals de la mecànica celeste: 

1. Llei de la inèrcia. Tot cos té a mantenir el seu estat de moviment mentre no actui sobre ell una força externa. 
2. Llei fonamental de la dinàmica. La força és igual a la massa per l'acceleració. 
3. Llei de l'acció i la reacció. A tota força sempre se li oposa una reacció de la mateixa magnitud però de sentit contrari.

Newton va demostrar que la força gravitatòria disminueix segons el quadrat de la distància i que això dóna origen a les lleis de Kepler del moviment planetari. 
Va exposar la Llei de la gravitació universal: Entre dos cossos s'exerceix una força d'atracció directament proporcional al producte de les seves respectives masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els seus centres de gravetat.

Al 1687 Newton va publicar Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, on va establir els principis bàsics de la mecànica teòrica i la dinàmica dels fluids. Va aplicar el primer tractament matemàtic al moviment ondulat, va deduir les lleis de Kepler a partir de la llei de quadrats inversos de la gravitació i va explicar les òrbites dels cometes; va calcular les masses de la Terra, el Sol i els planetes amb els seus satèl·lits, va explicar la forma aixafada de la Terra i va utilitzar aquesta idea per a explicar la precessió dels equinoccis, a més que va establir la teoria de les marees.